1. BUSQUEU IMATGES DE:

• GALEGRA GREGA:

Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.
Las galeres eren molt maniobrables i especialment aptes per operacions amfíbies al Mediterrani, car el seu baix calat les feia fàcil aproximar-se a las platges i desembarcar tropa i càrrega.

• Parts: 
  • Buc
  • Bacallars
  • Ballesteres
  • Batalloles i batalloletes
  • Cambra de voga
  • Cossia
  • Castell de proa (corulla, ramblada o arramblada)
  • Castell de popa
  • Jous
  • Paradís
  • Postisses
  • Escalemeres
  • Esperó

• una trireme romana :

El seu arqueig era de 100 tones i la tripulaven 200 homes. Mesurava 35 metres d'eslora i 4 metres de màniga. Tenia 24 rems llargs per banda, timó doble i una espelma quadrada. En l'ampli pont portava tota mena de mitjans ofensius. Donava una velocitat de 10 nusos, el seu casc de fusta era llarg i estret. Era una nau de guerra inventada probablement al segle VII aC. El seu nom deriva de les tres fileres de remers que hi havia a cada costat del vaixell.

•  un drakkar víking :

Els drakars eren embarcacions llargues, estretes, lleugeres i amb poc calat, amb rems en gairebé tota la longitud del casc. Versions posteriors incloïen un únic masteler amb una vela rectangular que facilitaven el treball dels remers, especialment durant les llargues travessies. En combat, la variabilitat del vent i la rudimentària vela convertien als remers en el principal mitjà de propulsió de la nau.
Gairebé tots els drakars eren construïts sense utilitzar quadernes, superposant planxes de fusta; per tapar les juntes d'unió entre les planxes s'utilitzava molsa impregnada amb brea. El reduït pes del drakkar i el seu poc calat feien possible que navegués per aigües de només un tre de profunditat, la qual cosa possibilitava un ràpid desembarcament i fins i tot el transportar l'embarcació per terra.

• una galera berberisca:

-Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems , tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent

• un galió espanyol

Un galió és una embarcació a vela utilitzada des de mitjans del segle XVI. Consisteix en un vaixell gran, de borda alta que es movia per l'acció del vent. Es una derivació de la carraca combinada amb la velocitat de la caravel·la. Els galions eren vaixells de grans prestacions, gran mida i capacitat de foc. Els galions podien ser de guerra com de càrrega i van ser usats en travesses transatlàntiques per protegir i transportar las riqueses d'Amèrica.
Cal comentar que excepcionalment hi ha hagut alguns galions amb rems. És el cas dels anomenats "Doce Apóstoles" pertanyents a la flota espanyola i construits per encàrrec de Felipe II.
Un galió generalment tenia 40 m de llarg, 40 canons, de tres a cinc pals, amb veles generalment quadrades, tot i que n'hi havia de vela llatina com les galiasses i una dotació de 800 tripulants. La relació entre mànega i eslora era entre 1:3 i 1:4. La seva forma, amb castells a proa i popa era perquè, en cas d'abordatge, els tiradors tinguessin millor posició.
Eren vaixells molt temuts pels pirates, per la seva velocitat i potència de foc.

 






    2.EXPLICA AQUESTS TERMES:

• Navegacio de cabotatge: En termes navegació marítima el cabotatge és el transport de càrrega i passatgers entre ports d'un mateix país, navegant relativament a prop de la costa; etimològicament significa «navegar de cap a cap» i probablement prové del vocable francès cabota, que es refereix a la navegació realitzada entre caps (o de cap a cap), ja que aquesta és la enfilació que pren el patró com a següent punt a sortejar a la línia de costa durant la navegació cap a un destí remot
• Navegació d'altura:

És aquella en la qual la posició de la nau només pot determinar per observació astronòmica o ajudes satelitales.

• Pólis grega:  La Polis Grega era un petit Estat independent que abastava un nucli urbà o ciutat i llogarets del voltant, amb drets iguals als de la ciutat.
• La polis era autàrquica: no depenia d'una altra zones, era autosuficient, en l'econòmic.
• Es va crear la "polis" a través de la submissió dels gens a una institució superior que els va integrar i disciplina.

•  Fenicis: En segle VIII a.C. Els Fenicis van arribar al sud de la Península Ibèrica on van fundar Diferents Establiments, com Gadir (Cadis).
•  Segons  els fonts escrites, va ser Gadir (l'actual Cadis) la primera colònia fenícia a la Península, fundada Fins l'any 1100 aC 
• Els Principals Ciutats fonament Pels Fenicis van ser Abdera (Adra, Almeria), Sexi (Almunyecar, Granada) i, per dalt d'elles, Gadir. L'importància estratègica D'aquest últim SOL · la situava l'estret de Gibraltar i servia de llançadora per a la navegació de l'Atlàntic, de FET, és sap que els hi Fenicis pugueren arribar Fins a les Illes Britàniques.
• La seva proximitat al regne dels Tartessos la va convertir en el gran centre comercial fenici del territori

• Àmfora: Era una unitat de mesura de liquids romana equivalent a 25'86litres.Els grecs tambe usaven aquesta mesura pero l'amfora grega eraequivalent a 40 litres.

• Normand: El normand  és una llengua romanica que  es parla a l'Estat francès (zona de Normandia) i al Regne Unit )Illes Anglonormandes o del Canal). Forma part de les llengues d'oil i les circumstàncies històriques l'han portat a ser considerat un dialecte o una variant degradada del francés

• Abortatge: En el seu sentit més simple, és l'acció d'abordar una nau a una altra. No obstant, en un sentit més ample abordar és també arribar a una altra nau, impactar o tocar amb ell

• Ordre mercedari: L'Orde dels Mercedaris va néixer com un orde format per religiosos i cavallers que va rebre ràpidament el suport de les autoritats eclesiàstiques catalanes i també de les civils, com ho mostra el suport donat a l'orde pel bisbe de Barcelona Berenguer II de palou i pel rei Jaume el conqueridr dee la Corona d'Arago, ja que mentre el primer els reconeixia com a clergues, el segon els va investir com a cavallers del Regne. Els mercedaris, com a força militar, es van destacar al capdavant de les tropes catalanes en les campanyes de la conquesta de Mallorca(1229) i Valencia(1238).

• Patent de cors:  Era un document atorgat pels monarques o els dirigents de les ciutatsestat pel qual el beneficiari (el corsari)obtenia llicència de l'autoritat per atacar vaixells i altres pertinences dels enemics d'aquells. D'aquesta manera el beneficiari esdevenia part de la marina de guerra de l'estat que l'atorgava.Les patents de cor foren molt utilitzades durant l'edat Mitjana i l'Edat Moderna quan els estats no podien mantenir marines pròpies o no prou grans.