1. Esbrineu si hi ha cap carrer dedicat a l’home que va pagar la nau corsària mataronina. On està situat?Si, està al costat de la Plaça de Francesc Pi i Margall.
2. Busqueu quina és la bandera (no l'escut!!!) de Mataró. D 'on fins on arribava la seva província marítima?
Desde Cabrera de Mar fins a St. Andreu de Llavaneres.
3 Situeu en una carta marítima la zona anomenada El Vell, on sembla que hi ha el vaixell enfonsat.
4. Resumiu en unes poques línies els fets de juny de 1798.
Una nau de pirates anglesos van entrar en aigües mediterrànies, i a uns quatre quilòmetres de la costa de Mataró, van començar una lluita amb els corsaris de Mataró. El vaixell anglès va explotar en un territori anomenat el Vell. Tot i que es va torturar un dels tres supervivents, mai es va saber què transportava el vaixell.
5. Publiqueu en el vostre bloc una narració d’unes 30 línies sobre un d’aquests temes.Il•lustreu-la amb una imatge:
Una nit jo estava allà, veient com piratas i mataronins lluitaven per aconseguir el mateix, aquella terra. Estava alla observant com les espases anavan d'aquí cap alla, com els pirates treient les seves armes i els veïns es defenien amb el que podien. Perquè l'últim que volien era perdre aquella terra a la que moltes familien vivient des de feia anys i antepassats seus també hi havien viscut.
Van arribar molts baixells amb piratas que volien conquistar el nostre poble, eren molts baixells però cap persona d'aquell petit poble va perdre l'esperança i va anarr allà vora la mar a lluitar, no s'ho van pensar pas dos cops.
Quan els vaig veure arribar el primer que em va passar per el cap va ser defensar a la meva família i els hi vaig dir que s'amaguessin dins de casa i no hi sortissin, no volia que els hi passes res.
Jo en aquell moment estava fora de combat, només estava observant com el nostre malsomni s'havia fet realitat, encara no m'havien donat l'ordre de lluitar per el que ara mateix es casa meva. Fins que el moment va arribar, a la matinada vaig rebre l'ordre tan esperat, lluitar per el meu poble.
En aquell instant em va entrar eufòria i por per el que pogués passar, però vaig anar i vaig lluitar amb totes les meves forces i poder ajudar als altres que defensaven el mateix que jo.
Hi va haver piratas que van intentar entrar dins el poble i atacar a les cases, alguns ho van aconseguir d'altres no; però els mataronins s'en van donar conta i els van perseguir i els van matar perquè no hi arribessin més lluny. És cert que hi havien més pirates que mataronins però aixo no ens va treure les ganes de seguir i no rendir-nos.
Els nens petits de mataró que sentien tan xibarri es van posar a plorar i això va fer enfadar els pirates i hi van haver encara més pirates que van intentar entras més a dins del poble, encara que no ho van aconseguir.
Va arribar el punt que els mataronins van derrotar als pirates, de tots els pirates que van anar a atacar hi van quedar molt pocs i es van rendir i s'en van ennar sense intentar-ho de cap manera. Van agafar els seus baixells i s'en van ennar amb els capitans que no havien lluitat, s'avien quedat dins el barco sense sortir.
Ela mataronins molt contents van anar corrents a explicar-ho a les seves families. Aquell migdia van fer un dinar tot el poble junt van anar tan nens com avis. Hi havia ni més ni menys que tot el poble per celebrar-ho. Tots fent gresca!
5. Publiqueu en el vostre bloc una narració d’unes 30 línies sobre un d’aquests temes.Il•lustreu-la amb una imatge:
Una nit jo estava allà, veient com piratas i mataronins lluitaven per aconseguir el mateix, aquella terra. Estava alla observant com les espases anavan d'aquí cap alla, com els pirates treient les seves armes i els veïns es defenien amb el que podien. Perquè l'últim que volien era perdre aquella terra a la que moltes familien vivient des de feia anys i antepassats seus també hi havien viscut.
Van arribar molts baixells amb piratas que volien conquistar el nostre poble, eren molts baixells però cap persona d'aquell petit poble va perdre l'esperança i va anarr allà vora la mar a lluitar, no s'ho van pensar pas dos cops.
Quan els vaig veure arribar el primer que em va passar per el cap va ser defensar a la meva família i els hi vaig dir que s'amaguessin dins de casa i no hi sortissin, no volia que els hi passes res.
Jo en aquell moment estava fora de combat, només estava observant com el nostre malsomni s'havia fet realitat, encara no m'havien donat l'ordre de lluitar per el que ara mateix es casa meva. Fins que el moment va arribar, a la matinada vaig rebre l'ordre tan esperat, lluitar per el meu poble.
En aquell instant em va entrar eufòria i por per el que pogués passar, però vaig anar i vaig lluitar amb totes les meves forces i poder ajudar als altres que defensaven el mateix que jo.
Hi va haver piratas que van intentar entrar dins el poble i atacar a les cases, alguns ho van aconseguir d'altres no; però els mataronins s'en van donar conta i els van perseguir i els van matar perquè no hi arribessin més lluny. És cert que hi havien més pirates que mataronins però aixo no ens va treure les ganes de seguir i no rendir-nos.
Els nens petits de mataró que sentien tan xibarri es van posar a plorar i això va fer enfadar els pirates i hi van haver encara més pirates que van intentar entras més a dins del poble, encara que no ho van aconseguir.
Va arribar el punt que els mataronins van derrotar als pirates, de tots els pirates que van anar a atacar hi van quedar molt pocs i es van rendir i s'en van ennar sense intentar-ho de cap manera. Van agafar els seus baixells i s'en van ennar amb els capitans que no havien lluitat, s'avien quedat dins el barco sense sortir.
Ela mataronins molt contents van anar corrents a explicar-ho a les seves families. Aquell migdia van fer un dinar tot el poble junt van anar tan nens com avis. Hi havia ni més ni menys que tot el poble per celebrar-ho. Tots fent gresca!
No hay comentarios:
Publicar un comentario